Horts urbans

Poder collir allò que has sembrat amb les teues pròpies mans, allò que has cuidat i has vist créixer, allò que has treballat amb esforç, es una sensació realment satisfactòria.

L’agricultura sempre ha formada part de la nostra essència com a poble, ja que tradicionalment, junt amb la pesca (especialment als Pobles de la Mar), ha estat la nostra economia i forma de subsistència.La nostra generació, junt amb d’altres més majors i experimentades, i per sort també junt amb altres generacions més joves que agafaran el relleu, ha decidit recuperar la terra com a forma de treball, com a un recurs del qual viure i per què no, també per a gaudir d’ella.

Treballar la terra ens acosta a les nostres arrels, ens torna a la naturalitat i la humanitat que el capitalisme ens furta descaradament, i també produeix una satisfacció absoluta.

Poder collir allò que has sembrat amb les teues pròpies mans, allò que has cuidat i has vist créixer, allò que has treballat amb esforç, és una se

nsació realment satisfactòria. Per suposat que parle en l’àmbit personal, però no conec ningú que ho faci, i no estiga d’acord amb mi.

Els horts urbans són la solució a aquesta necessitat que té el poble, de recuperar el que és nostre, la terra. La necessitat de veure desaparèixer l’especulació del sòl, l’especulació urbanística que ompli els nostres barris de ciment i enormes estructures de formigó buides de vida i de valors.